ELS SOMNIS  

(Barcelona, Empúries, 2003)


ELS SOMNIS


ABANDONA AQUESTA IDEA.
Deixa-ho córrer. N’hi ha prou!
No va ser pas el llenguatge
que ens va fer intel.ligents.
No cal dir que és més erroni
suputar que emprar punxons
per caçar les bèsties grosses.
Quan vam començar a usar-los,
ja ho érem, feia temps,
molt abans, per Etiòpia,
deu fer dos milions d’anys
potser més. Intel.ligència,
tal com l’entenem avui,
en teníem. I de sobres.
No parlàvem i era el cel.
-Sense mots, no cap idea:
no ho dic jo: ho diu Plató.
-La intel.ligència és vària
i el suport, encara més.
A la plaça Urquinaona,
és ple d’homes acuitats
que no moten cap paraula,
com els gossos o els coloms,
que hi concorren o que hi volen.
Tenen tots el sentiment
de comprendre allò que hi passa.
Les imatges són bastant.
-Però un vell d’Urquinaona
té ’idees’, que un falcó,
mal que fos de Collserola,
no podria tenir mai.
-Ben pensat: hi ha ’idees’
fabricades des dels mots,
però no són pas les úniques.
Els primers avantpassats
en tenien amb imatges.
-I com fou possible això?
-Als ancestres, un bon dia,
per motiu desconegut
fins avui, -perquè no hi toquen,
els que acaren aquest fet,
ignorants del que és un somni-,
el cervell se’ls féu més gran.
-Què ho féu que aquesta màquina
s’engrandís de tal faisó?
-No ho sabem, ara per ara,
no ho sabem exactament.
En principi, les imatges
eren tretes del mirar,
però un cop enregistrades
eren el material
des del qual hom produïa
les abstractes. El mateix
s’esdevé amb el fet oníric.
Hi ha somnis construïts
d’altres somnis, no memòria
ni retrat del natural:
el que en dic els ’metasomnis’.
-Per què em contes tot això?
-És només per fer-te veure
que la ideació
la fem tots amb les imatges,
les mosteles i els humans.
La ’idea’ d’un bri d’herba
o d’un riu, la compartim
amb un rat o un goril.la.
Si poguéssim demostrar
una intel.ligència prèvia
al llenguatge, fóra el punt
d’on veuríem amb certesa
que l’oníric és la ment
que teníem, pre-lingüística.
La ciència ha demostrat
que en el ventre de la mare
passem fases: som un peix,
un moment, o una granota.
Aleshores, el cervell
també passa de la pensa
d’un coiot o d’un mesquer
al pensar amb les imatges,
que ja és intel.ligent.
Avui és el fet oníric
el que en resta, com també
la manera infantívola,
que després desapareix,
recoberta de paraules.
La imaginació
dels infants, talment els somnis,
també fóra un bell record
de quan érem a la selva.
-Bé caldrà de revisar
el que hom diu ’psicologia’,
aturar-la, si podem;
escombrar les bestieses
i mirar el problema humà
tal com és, no com voldria
un grapat de parisencs,
que just tenen Aristòtil
com a llibre manual,
juntament amb les mestresses,
que els indiquen el camí.
-I així podem resoldre
que tenim tots un passat
ontològicament lliure.
És la parla que ens fa esclaus,
però cal treballar amb ella.
-Justament. I hem sotstret
la construcció dels somnis
de l’esclavitud de Freud,
que voldria que just fossin
un reflex d’allò viscut,
i no lliure meravella.
-I què més ha fet de mal?
-Dir que els nens són uns obsessos
sexuals, ha fet que no
puguem veure que una nena
que camina ho sap tot
del sistema que l’envolta.
Això l’interessa més
que no jeure amb el seu pare.
-I, per què és tan lloat?
-Has de veure que les dones,
més enllà de produir
els nadons, prou que els obliguen
a prendre de parlar,
que els estaca a la comuna.
No podrien acceptar
un espai incontrolable
com els somnis, com crear...
Això, elles no ho toleren.
-Però elles prou apreuen els pintors.
-Els consenten, perquè donen
i perquè allò que fan
és visible i ponderable,
sobretot és col.lectiu.
-I qui va inventar el llenguatge?
-Són les dones i els infants.
Fou la parla que ens va prendre
aquella alta llibertat,
que avui torna amb la Ciència
i la Tècnica i el Treball.
Parlem menys i som més homes
o som més intel.ligents.
Però, clar, és una tècnica,
d’on deriven les restants.
Si no hi hagués estat, seria
impossible el transistor
i que jo pogués preveure
de filmar-me un somni, cap,
ni tenir cap esperança
en aquest desert gelat
que em rodeja,
cada dia i es fa més dur.
-Un moment: què és un somni?
-Tots els somnis: narrativa.
Ens és lícit suposar
que els ancestres composaven
una història en cada cas.
Fins i tot, una lleona
fa un resum del que farà
i també de les resultes.
Vet aquí el que portem:
la intel.ligència icònica,
el reflexionar infantil
i el gust per la narrativa,
la poètica essent un lloc
inventat des del llenguatge.
Quan naixem: no res en blanc:
tot ve junt amb el genoma.
Els lligams són més estrets
del que pot semblar d’entrada
entre el somniar corrent
i el que passa a Urquinaona.
Som enfora de poder
demostrar-ho. Cal parlar-ne.

A MI EM BASTA BARALLAR-ME
o ajeure’m al terrat
per sentir que tot canvia.
Molt m’admira que la gent
necessiti anar al cinema,
al futbol o ca un amic,
viatjar fins a Sud-Africa
o casar-se un altre cop.
No ho he après a cap escola,
menys encara a un manual.
Imagino que els qui tresquen
és per vici o han vist
que tothom fa aquestes coses.
Tot això s’acabarà
quan es puguin mirar els somnis.

DEFINICIÓ D’UN SOMNI:
un objecte físic com
qualsevol, com tots els altres.

DELS ANCENTRES, CAL GUARDAR
just el que és pedra picada.
De la resta, fer-ne foc.
Llurs paràmetres són foscos,
com ho són els dels vidents
de les teles i els dels savis
que hi parlen desbridats,
que no diuen el que saben,
car suposen que enganyar
els robora. Pardalades…!
Just els somnis han de ser
-quan la tècnica els filmi-
els que ens han d’alliberar
d’un estat tan miserable.

DOMUS DEI ET PORTA COELI.
Justament: és el cervell
i la porta són els somnis.

EL CAPITALISME TALLA,
civilitza eficaçment,
l’incontrol de la cobdícia.
Les organitzacions
teològiques, teòriques,
que han comptat amb el factor
humanal per tenir vida,
han estat molt més cruels.
Els convents, els monestirs,
de Munic o del Nepal
són exemples comprovables.
Això a part, és el camí
que podrà interessar-se
pel cervell i que voldrà
treure un guany de tots els somnis.

EL DESCOBRIMENT DELS SOMNIS
destrueix de soca-rel
la brutor, la psiconàlisi,
que és tan extravagant
com el naixement de Júpiter;
dinamita els fonaments
més fixats de la cultura
d’Occident i, per això,
de la resta de les tribus
i a més consent pensar
que seran la primera eina
democràtica per poder
lluitar contra l’estultícia,
car serà el pacient
que tot sol podrà curar-se.

EL GRAN BENIFET DELS SOMNIS:
ha tornat un camí mort
la xerrera psicològica,
el sopar en comunitat
i també els discursos d’Hitler.

EL MÉS GRAN DE LA NATURA
és la creativitat
en els homes, en els somnis,
n o pas ser intel.ligents
o capaços de fer eines.
Perfer somnis no s’aprèn
a l’escola ni amb les mares.
Ve donat, com ve donat
el cervell amb ses neurones.

EL QUE FAIG ARA MATEIX
¿és canònic d’acord amb
el sistema d’aforismes
compilats de fa tants d’anys,
quan vivia a la muntanya
amb pagesos indecents,
amb serpents que els m’ensenyaven...?
No ho és gens. Vaig cremar
els arxius i de les cendres,
recollides amb esment,
en vaig fer una miloca.
Ara vago i no dic res.
Just els somnis m’acompanyen.

EL RACISME DURARÀ,
mentre cadascú no trobi
que s’estima a bastament,
observant els propis somnis
i no hagi de surar
comparant-se amb la veïna.

ELS TRES GRANS IMPERATIUS
metafísics categòrics:
Catalunya, Estats Units
i els somnis. Ja és hora
de fixar-los, dins l’embull
que divulguen molts de murris,
que recorren els mercats,
les tavernes que no tanquen.

EL TERRIBLE ERROR DE FREUD:
fer dir als somnis impostures.
No hi ha significat,
com no en té pas el llenguatge.
Són construccions que no
deuen res: són produïdes
pel major abelliment
del subjecte que les crea.

EL VALOR ABSOLUT DELS SOMNIS
rau en la immobilitat,
és a dir, en què les regles
de la transformació
de les peces amb què tracten
són en nombre limitat,
com el mapa cromosòmic.

EN ELS SOMNIS, L’IMPORTANT
no és pas el que somnies,
malgrat tingui un tractament
que faria badar els àngels,
sinó el com. És per això
que el llenguatge és inútil
per gosar de traduir
unes peces tan divines.

-ÉS CORRECTE MENTIR AL POBLE?
-És forçós, diu el mossèn.
Cal que vegi un escenari
convincent, car amb no res
s’atabala, diu blasfèmies
s’abraona amb el veí,
pega foc a les imatges...
-Fóra més intel.ligent
que sortí de l’estultícia.
-Què és ço? I com es fa?
-Basta fer-lo somniar,
que recordi les històries,
basta fer que dormi sol
per tal que no se li escapin.
-Què farà amb tot això?
-No caldrà dir-li mentides.

GARANTIA DE PODER
no esverar-se en cada canvi
que el cervell dóna per fet,
que nosaltres, al contrari,
hem d’aprendre a tolerar,
esperar-ne les resultes.
Això és el que vol ell:
per omplir-nos de fineses.

HAN FUGIT DE LLURS MARITS.
Ara habiten una casa
de parets blanques de calç
recobertes de flors fúcsia.
Recuperen la raó
i obliden les pallisses.
Aviat somniaran:
n ’aprendran, de mica en mica.

HE AVORRIT L’ASTRONOMIA,
les ciències naturals,
els volcans i les panteres,
car corrompen els humans
distraient-los de llur fi
que és conèixer la llur ànima,
els ventricles del cervell,
els axons de les neurones,
les dendrites, tot allò
que regula la conducta
o bé la producció
d’aquests somnis que em mantenen
viu encara malgrat tot,
malgrat l’estultícia enterca,
malgrat el decandiment
desarmat de Catalunya.

HI HA GRAN RELACIÓ
entre un ne que escolta un conte
i sa mare, en somniar.
Són fenòmens quasi idèntics.

LA CINEMATOGRAFIA
ha adquirit maturitat
des que ja no s’utilitza
per contar narracions.
És un pas gens menystenible.
A la televisió
el que compta és la cosa
que no és pas el guió,
l’argument de la pel.lícula.

LA CULTURA TÉ L’ARREL
en no res: just en la fuga
de la precarietat.
Això ho fa un individu
o un ramat, petit o gran.
Els esclaus de Nord-Amèrica,
llur cultura fou cantar
per fugir d’on es trobaven.
D’altra banda, els alemanys
han fet tot allò que han fet
pel refús de ser uns bàrbars.
Un cop el dispositiu
és llençat, apareix Hegel
i molts d’altres, ben semblants,
que no actua perquè és bàrbar:
és perquè és ell mateix,
ignorant els seus principis
culturals, encara que
ell treballa dins la tribu.
Hi ha el lumpencultural:
hi ha Hitler, hi ha en Heidegger,
sacerdot ínclit del Ser,
que opinava
que els poetes
eren els pastors d’això,
volent dir que s’hi acostaven,
essent ell l’amo absolut
quan tot és ben el contrari.
Pels egipcis, fou el Nil.
Els USA, per no ésser
com Europa. Els catalans,
per no ’ver trobat Amèrica.
Els jueus, per ser caçats.
I darrera els grecs hi havia
la presència d’un perill,
que hom no ha volgut de veure,
que els va fer més racionals.
La cultura de les dones,
que existeix, també prové
de pensar en llur feblesa.
Això ho he vist dormint,
car els somnis més  esplèndids
pouen dins les lesions,
i no pas dins benaurances.

LA CUPIDITAT POT SER
de maneres ben distintes:
els Illens, que s’han venut
el soler on caminaven;
els americans que han fet
els PC’s, que són tan útils,
o la revolució
o el messies que esperàvem.
Tot això són variants
de l’instint de la cobdícia.
Just els somnis han fugit
d’aquest clot ple de sutzesa.

LA DOCTRINA DE JESÚS
no és falsa perquè tingui
un enclí religiós,
ans perquè només ens vegi
com a eines pel ramat.
Segur que ell no somniava
com ho he fet jo, fa uns anys,
que m’ha dut a l’evidència
que el que val no és el ’jo’,
ans ser fruit de la natura,
-com un corb, com un cristall-
la més incontaminada.

LA IMMORTALITAT ÉS
escapar de la comuna
amb un estri que tenim,
és a dir, amb la nostra ànima.
És ben clar que els somnis són
o existeixen per aidar-la.

LA MECÀNICA ONTOLÒGICA
del progués és on ens cal
ingressar tots els estalvis.
Això els somnis, no Plató,
ens ho ensenyen i demostren.

LA PARÀBOLA. ELS SOMNIS
són paràboles que el cervell
elabora pel seu compte,
ell tot sol, tot arranjant
fets reals, però diversos
en un sol relat superb.
Per què ho fa? Ell es limita
a tractar l’enregistrat
i crear la meravella. 
Parlant clar: és com un déu
en qui cal confiar sempre,
no perquè podrà servir
per resoldre cap conflicte,
ans perquè és la beutat,
que no es pot comprar ni vendre.

-PER QUÈ NO ESCRIUS NOVEL.LES?
-Tenint somnis, és molt pec.
-Idò, escriu allò que conten.
-Impossible: l’acció,
els actors i l’atmosfera...
no es poden traduir
al llenguatge: cal filmar-los.

QUÈ DEU SER UN SUPERHOME?
Un que sap l’absurditat
i coneix el que és un somni.

-QUINA ÉS LA PROPIETAT
distintiva de cada home?
-L’estultícia i no saber
que podria alliberar-se’n.
-Com podria? -Examinant
la seva ànima, la seva.
-Per què no ho fa, idò?
-No ho farà mentre no pugui
veure un somni al monitor
i el rescati de la insània.

-QUIN SERÀ EL FUTUR D’AMÈRICA?
-Net i clar: serà el futur
de la humanitat entera.
-Com serà? -Doncs, de primer
aniran cretinitzant-se,
cada any una mica més,
però alhora i al mateix ritme
continuaran seguint 
la doctrina de la tècnica,
que els ha de portar al cervell.
Feta aquesta descoberta,
restaran embadalits,
fetillats. Serà aleshores
que voldran ser intel.ligents
i ho seran de mica en mica.
Mentrestant, els que vivim
a l’entorn, per rodalies,
el millor que podem fer
és dormir i mirar els somnis.

SENSE ELS SOMNIS, ÉS MOLT FÀCIL
creure en Déu o en qualsevol
substitut, animalesa.

SENYOR, JO NO SÉ PER QUÈ
ens heu fet. Ni m’interessa.
Però ja que heu consentit
que en el món hi hagi Amèrica,
amb el MIT i Hollywood,
no els podríeu dir que fessin
un enginy que pogués fer
que, en llevar-me, pogués veure
els meus somnis al PC,
cosa que és del tot factible.
Basta copiar el cervell
en un disc. Així de fàcil!
Les neurones, en un xip
o bé un per cada una.
Vós sabeu que els meus  semblants
són cretins o s’hi comporten,
car no tenen un retrat
fefaent de la llur ànima:
fan allò que els han manat
i és molt dur de tolerar-los.
Amb els somnis, ben mirats,
deixarien tots els llibres,
deixarien de ser esclaus
uns dels altres. Tornarien
uns anyells intel.ligents,
sense cap hipocresia. 
Les negresses i els inuit
trobarien que s’assemblen
d’allò més. Més: tot podent
baratar-se, tots, els somnis,
I no pas just la brutor.
Els marxants prou en treurien
més profit que amb l’Internet.
Els Estats suprimirien
ministeris i algutzirs,
car la gent es distreuria
i aprendria, tot ensems.
Ara el tràfec per la xarxa
és tan buit que fa tornar
més beneits els usuaris.

SUBSTITUTS PERFETS DELS DÉUS,
no demanen afalacs,
res a canvi, sacrificis,
i ens perdonen els errors
i ens avisen de no caure-hi,
tot lliurant-nos un report
no escrit, ans en un conte
delitós i lluminós,
com si fos l’estel de l’alba.

TOTS ELS SOMNIS SÓN LA VIDA
i també l’art, absoluts,
és a dir, no hi ha formes
més perfectes: són la fi
del que va preveure en Darwin.

-TU ETS MACA: QUÈ HI FAS
d’empleada en el diari?
-No ho he dit, però somnio.
-Ah! Així no he dit res.
Tu pots fer qualsevol cosa. 

UN PARTICULAR NEIX FET,
net i cru, car ja disposa
d’un cervell, que és diferent
del dels altres. La incidència
dels successos, un cop nat,
uns mateixos -si pot ésser
que hi hagi fets semblants-,
no fan res als solcs dels discos:
molt més durs que els diamants.
Quan diu ’jo’, un individu
al.ludeix al seu cervell,
i no pas a les històries
que li han esdevingut,
que són fetes per contar-les
escandir-les al mercat,
per poder ser més gregari.